Molts pares i mares viuen situacions en què senten que el seu fill o filla “els desafia”: desobeeix, contesta malament, ignora els límits o actua amb una intensitat que desborda. Aquests moments són esgotadors, i és fàcil sentir-se frustrat o fins i tot culpable.

Però cal saber que aquestes conductes tenen un sentit, i que darrere del “mal comportament” sovint s’hi amaga una emoció no expressada, una necessitat no coberta o simplement un procés natural de creixement. Quan canviem la mirada, canviem també la nostra manera de reaccionar.

1. El comportament és comunicació

Els infants no sempre saben posar en paraules allò que els passa. Sovint, la seva manera de comunicar-se és a través del cos i la conducta.

🔹 Un copet, un crit o una “rabieta” poden ser senyals d’estrès, de frustració, de gelosia o de necessitat de connexió emocional. 
🔹 El que per nosaltres és una “desobediència”, per ells pot ser una manera de reclamar autonomia, o simplement un límit que no acaben d’entendre.

👉 Quan deixem de veure la conducta com un atac personal i la comencem a veure com un missatge, podem respondre amb més empatia i eficàcia.

2. Els límits són necessaris… i seran posats a prova

Posar límits no vol dir ser autoritari, sinó oferir un entorn segur, coherent i previsible. Els infants NECESSITEN límits per saber fins on poden arribar, però és natural que els provin: forma part de la seva exploració del món i del desenvolupament de la seva identitat.

🔹 Si reaccionem amb càstigs o crits, només aconseguirem més resistència.      
🔹 Si cedim davant del conflicte constantment, els infants no tindran una referència clara de seguretat.

✅ L’art d’educar està en marcar límits clars, amb fermesa i afecte alhora. Frases com “Entenc que t’enfadis, però no et puc deixar fer això” mostren que som adults disponibles i coherents.

3. Cal mirar el context

Abans de jutjar una conducta, preguntem-nos: què està passant al voltant de l’infant?

🔹 Té gana, son o cansament acumulat?    
🔹 Ha viscut un canvi recent (separació, canvi d’escola, nou germà…)?   
🔹 Està patint pressió a l’escola o problemes socials?

Molts infants no poden expressar el que senten amb paraules, però el seu cos ho fa: agressivitat, tancament, irritabilitat… són sovint reflex de tensions internes. Entendre el context ens ajuda a actuar amb més perspectiva i menys impulsivitat.

4. Connecta abans de corregir

Quan un infant se sent escoltat i entès, és molt més fàcil que escolti les normes o límits que li posem. La connexió emocional no és un premi, és la base per a l’educació.

🔹 Validar les emocions: “Veig que estàs molt enfadat, vols explicar-me per què?”
🔹 Buscar moments de proximitat, no només quan hi ha conflicte: jugar junts, compartir converses, mirar-se als ulls.

❗ Quan connectem, el cervell de l’infant se sent segur, i això redueix la reactivitat. Un infant que se sent escoltat és més capaç d’autoregular-se.

5. El teu fill no és el problema: està tenint un problema

Aquest canvi de mirada pot transformar completament la convivència familiar. Quan veiem el fill com “el problema” (és dolent, és rebel, no fa cas…), l’única resposta que trobem és el càstig o el rebuig.

En canvi, si veiem que està TENINT un problema, amb les emocions, amb una situació nova, amb una etapa vital, podem respondre des del suport.

💬 Canvia el “què li passa?” per “què li està passant?”   
💬 I després, pregunta’t: “Com puc acompanyar-lo?”

Per acabar…

Educar no vol dir tenir-ho tot sota control, sinó estar disponibles emocionalment mentre els infants aprenen a viure, sentir i conviure.
Els desafiaments formen part del camí, però no estàs sol ni sola: cada conflicte és una oportunitat per comprendre, créixer i enfortir el vincle.

🧡 Amb límits, empatia i presència, estem ajudant-los a créixer forts per dins.